DESPERTAR

Què hi faig aquí encara? No vull patir més, ni fer patir ni provocar. Ja sóc lliure i tan sols observo el què passa, sense dependència, sense jutjar, sense retreure res. Això és i prou i jo ja he volat d’aquí. Ja fa temps que he après a despertar però avui ha estat l’impuls definitiu i no podia ser d’altra manera.

Gràcies per haver-me ajudat. No hi ha UNA segona pell, només una sola i única pell, LA MEVA.



Comentaris tancats a DESPERTAR

Sense tu

En diuen atzar, destí, sincronització, projecció, casualitat, causalitat, teoria de l’atracció, … però tan se val ja que el que és cert és que aquell esdeveniment va marcar un canvi de rumb, de direcció, de mirada, de percepció, de sensació, de sentiments. I ara em sento atrapada, absorbida, atreta, enganxada, unida, fosa, dissolta, mesclada … amb la matèria del teu cor. Per això, sense tu…

http://www.youtube.com/watch?v=XeI7VXA0o34&translated=1 

 



Comentaris tancats a Sense tu

PLOU DE NIT

Et semblarà estrany, però quan la lluna bruna obre els seus ulls i els meus noten el pes del dia, apareixes somrient enmig dels meus somnis, acaparant tota la meva atenció, buscant la manera d’apropar-me, però sempre t’acabes fonent amb la boira de la nit com la vida mateixa, seguint el mateix patró. Aleshores sento un desig destorbador que reprimeixo conscientment. Però em fa mal, em cou a l’ànima com un punyal roent al foc, i aleshores només em queda la pluja que tot ho borra, la pluja que neteja els records per sembrar-hi un nou present.

http://www.youtube.com/watch?v=M27KVtAg80k



Comentaris tancats a PLOU DE NIT

Sóc

Ahir mentre els núvols acabaven de decantar les seves llàgrimes destil·lades, vaig obrir la meva crisàlide mostrant la meva pell fent un vol crepuscular enmig de les taules dels amics i desconeguts que varen voler conèixer i escoltar el meu brunzit, un teixit de versos encerats que van tapissar les oïdes silencioses que s’ompliren dels mots que anaven adreçats a tu, però la teva ombra era buida. La papallona ha emprès el vol mentre tu fixaves els teus ulls dins d’un altre pentagrama. Però ja sabia que només he estat un mosquit petit, una larva tendre que ha entès que era diferent i que podia volar sense l’ajut de cap empenta. T’has perdut el reflex d’uns instants de plena felicitat, el raig lluminós i irisat que ara duc a dins del cor.

Esclata la pell d’estratosfera per omplir la vida de poesia i d’amor. Sóc i seré sempre present perquè l’amor no té mesura, és i no és. I ara ja SÓC.

http://www.youtube.com/watch?v=E_exesnCA5Y&feature=channel

Comentaris tancats a Sóc

Com la vida

Aquest any el recordaré amb amargor després de notar tots els cops rebuts un a un. M’he buidat de tot el que portava a dins, fragments d’amor, retalls de ràbia, polsims de decepció, punyalades de traïció, regalims d’il·lusions, goteig de sorpreses, miratges de promeses i una grapat de silencis. Però malgrat aquests degotalls destorbadors em mantenia dempeus la possibilitat d’una trobada, dues copes absorbint les hores del present, però per segona vegada l’atzar hi posava la darrera cullerada negant-me aquest moment. Potser les paraules no van ser ben enteses però el cert és que vaig patir una mutació dins d’una altra dimensió i ara que he retornat al pla de partida m’adono que estic sola, sempre n’he estat, perquè res existeix fora de mi. No puc ser d’una altra manera per molt que m’hi esforci. Sóc un volcà que està latent i quan menys un se l’espera expulsa la seva lava de foc. Per això encara que sola he començat a ser valent.

Un petó des de l’altra dimensió.

http://www.youtube.com/watch?v=mZjsyso2XZY

Comentaris tancats a Com la vida

Respirar

M’he ancorat en una altra dimensió i m’aturo un moment per respirar lentament. Tot està al seu lloc, en harmonia. Tinc un sol pensament per a tu, la teva felicitat. He foragitat tota negativitat que em dominava i ara sóc lliure per escollir, per escollir el meu present. T’ho hauria explicat si n’hagués tingut l’ocasió però hi ha quelcom que ens desuneix cada vegada que m’apropo a tu. Vull pensar que no vas comprendre el meu missatge però molt em temo que no hi ha retorn. La vida fluctua a cada instant i a cada pas en fals respiraré lentament i et recordaré amb el teu somriure net. Et tindré sempre present dins de la meva segona pell.

http://www.youtube.com/watch?v=0znEH8lbOw0

Comentaris tancats a Respirar

Trajecte final

No és bo anar a contracorrent, s’ha de fluir amb els esdeveniments, acceptar tal com es manifesten. De res serveix insistir per alterar el curs de l’energia. És en va tot l’esforç que vol vèncer tot succés que t’empeny oposadament. És absurd esperar que t’estimin o que t’ho demostrin si no senten el mateix. No es pot obligar a ningú a tenir-lo a prop si vol el seu espai. No es pot forçar, tot ha de ser natural, sense esforç. Així ho percebo i així ho crec. He d’assumir la derrota per poder seguir avançant. Potser ja va essent hora que cedeixi pas al fluxe de la vida, aturant el temps, essent aquí, allà, enlloc.

M’acomiado d’aquest lloc que ha temptat la meva ment a voler somniar desperta un somni impossible. He despertat per comprobar que ja no hi sóc. On aniré?

Estaré sempre dins de la meva segona pell.

La teva tulipa turquesa.

Tulipa turquesa

http://www.youtube.com/watch?v=JGXZU1AHi8U&translated=1

Comentaris tancats a Trajecte final

Volar

M’allibero del pes quan tanco les parpelles i giro els ulls. Veig uns punts brillants que corren com els llampecs fent curses sense tocar-se, com si fossin electrons juganers que juguen a empaitar-se. Intento imaginar-me l’espai a nivell atòmic on els àtoms estan sols envoltats de buidor i energia on aquests entremaliats salten de capa en capa fent creure al cervell humà que la matèria existeix.

Només en sóc conscient de que sóc i em pregunto si només hi sóc jo ja que no puc sentir res fora de mi. Si és així…tot el que veig, tot el que sento, TOT, tot és part de mi, del meu món, interpretat per la ment que m’enganya…Ara volo, volo més lluny encara i veig milions de llums que volen trobar-se però només ho podran fer a través de la única força capaç de comunicar-se sense enganys…la força de l’amor..on ni l’espai ni el temps no produeixen cap interferència perquè senzillament no existeixen.

I volo, volo… per trobar-te enmig del caos.

Sóc lliure perquè he après a volar.

 http://www.youtube.com/watch?v=tvkh29RKFRY&translated=1

Comentaris tancats a Volar

Halo

Formo part de la boira que camina ajaguda per por de fondre’m amb la llum del Sol. Endevino una escletxa que brilla a l’horitzó de gel…no puc abastar-te amb la meva mà invisible, sóc fum d’una nit ja oblidada…només em queda l’halo d’aquell record. I demà serem un vuit i un quatre.

http://www.youtube.com/watch?v=70AgyIEnBRE&translated=1

Comentaris tancats a Halo

Retorn a l’origen

El repic intern s’ha aturat a mig camí…he desbocat la meva ràbia els darrers dies…ja no sóc la que omplia aquests mots il·lusionats i plens de força…s’ha apagat el foc que encenia els meus ulls…m’he decebut…he errat la mirada…he perdut tots els combats sota el llençol dels estels…només contemplo la gola erma del present…els llops esperen endur-se la carnada…i mentre esperava inútilment, he entès que ja no hi sóc, no hi he estat mai, i no hi seré…em preparo per engolir el darrer cop amagat…rebré, cauré…i m’alçaré de nou, com sempre, com ahir, com demà…la vida val el que un és capaç de donar…jo ja ho he donat tot.

http://www.youtube.com/watch?v=XNfrnjAnBgs

Comentaris tancats a Retorn a l’origen